Cuentos de nacimiento (volumen II)

He tardado mucho, lo se…me cuesta entender que haya gente siguiéndome, si apenas tengo tiempo de publicar!!

Vengo deprisa y corriendo a hacer un copia y pega del cuento de nacimiento de Xavi, también en catalán.  Con suerte, ahora en vacaciones, tendré un respiro para traducirlos y quizás escribir algo nuevo.  ¡Besos!

EL REGAL DE LA FADA

  • Recordes la historia de la fada Marga i el fat David?  Recordes que, els petits prínceps varen néixer amb l’ajuda de les medicines dels bruixots?  Recordes que varen néixer per una porta a la panxa de la seva mare i que estaven un poc malalts?.  A la fada Marga l’entristia molt tot això, encara que s’estimava molt els seus petits.  I per això, perquè no estàs trista,  l’univers li va voler fer un altre regal.
  • Dos dies abans que arribessin els reis d’orient la fada Marga sospitava que hi havia un petit príncep creixent a la seva panxa. Pensava, però, que era del tot impossible i que devien ser “coses seves”.  Però no, era cert, la seva panxa tornava bullir de vida.
  • De tot d’una, ella i el fat, es varen espantar moltíssim. Què farien ells amb tres petites criatures?  Serien capaços de cuidar-les, de fer-les sentir feliços i estimades?  I si la fada es tornava posar malalta quan tenia el petit a la panxa?
  • Tanmateix, tot i les pors, van entendre que, aquella petita criatura que ja creixia, invisible, dins la panxa de la fada, havia decidit que eren ells, d’entre tots els pares de l’univers, els que serien els seus. Així doncs, deixaren les pors de banda per fer lloc a una immensa alegria.  La seva família creixeria al cap d’uns mesos.
  • El dia que arribaren els reis, varen decidir que ho contarien a la família. Tothom es va sorprendre molt! Alguns amb alegria, d’altres, no tant, però a ells tant els feia.  Ells ja s’estimaven el seu petit regal de l’univers.
  • Passaven els mesos i la panxa creixia, així com també creixien els germanets. El petit gegant semblava que començava a tenir problemes i la fada se sentia per estones immensament feliç i d’altres molt preocupada.  Però a les nits, quan tots dormien, acaronava la seva dolça panxa i li deia al seu petit:  “T’estimaré tota la vida”
  • De la malaltia de la fada no se’n va saber res. Aquesta vegada tot era diferent i, tot i que els bruixots a vegades l’assustaven amb les seves històries, na Marga es sentia segura, feliç i preciosa.  Tot aniria bé, ho sabia.
  • Era una fresca nit d’estiu quan, el petit regal de la panxa, va decidir que era hora de conèixer la família. La petita fada havia cridat la mare a la matinada i es veu que a ell, li varen venir ganes de conèixer sa germana.  Perquè ningú no dubtés, va enviar a la seva mare una senyal ben clara de que volia arribar.
  • Amb la seva saviesa, va esclatar dins la panxa la fina bosseta que el protegia i la mare, sorpresa i divertida, va saber que el moment havia arribat. El pare, nerviós, se la mirava entendrit i un poc assustat.  Aniria tot bé aquesta vegada?
  • Moltes hores després, amb l’ajuda d’una dolça nimfa, el petit regal va sortir del ventre de la mare. Aquesta vegada, no havia necessitat que els bruixots obrissin cap porta. Havia sortit, banyat i calent, per on surten tots els nadons quan les coses estan bé.  D’entre les cames de la mare, s’obria la màgia de la flor de la vida i així era com ell, amb tota la força de la natura, l’havia conegut.
  • La fada Marga l’agafà i el va estrènyer ben fort contra el seu pit calent. –“Vine aquí menut; arranca” – li va dir i el petit, que la mirava com si la conegués de tota la vida, va cridar i va començar a respirar aire ple d’amor.
  • El fat David plorava d’alegria i no aturava de dir: “Veus el que hem fet?”. La fada només se’l mirava en silenci i l’ensumava.  Ensumava aquella oloreta dolça, olor de vida, que pensava que mai tindria l’oportunitat de sentir.  A la fi, va estar una mica més en pau amb l’univers.
  • I així, el regal de la fada, un petit príncep de pell blanquíssima i cabells de sol, creixia arraulit al pit de sa mare. Grassonet i tranquil, respirava al seu so nit i dia mentre la fada, profundament enamorada, el mirava dormir i donava les gràcies a la vida.
Anuncios

Un comentario en “Cuentos de nacimiento (volumen II)

  1. Triste historia …. Cuento la mia … Mi bebé está x cumplir sus 10 meses de vida gracias a muchas mamás q se sacaban leche para darsela a mi gorda …

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s